dimarts, 6 de març de 2012

El Porró: semiequipades fàcils

26-2-2012

Grau fàcil i poc equipament és el tarannà d'aquestes dues vies que els Masó obriren el seu dia en aquesta agulla d'aspecte abombat, anomenada El Porró.


El Porró (esquerra) i els Estalvis del Porró (dreta).

Amb ganes de gaudir sense patir, de caminar i escalar en solitud, pugem a la Plantació pel Clot de la Mònica, i sobrepassat el collet del capdemunt del Serrat Alt d'en Muntaner, penetrem al fosc i fresc alzinar que es forma en aquest replà anomenat l'Artiga Baixa.
Som a la Plantació, selva d'agulles i vegetació, però avui només l'acariciarem, doncs el Porró n'és una de les agulles limítrofs a ponent.


L'Arc dels Ti-Tius comença amb el típic mur ombrejat, verdejat i desagradable en fred, que fa patir fins la primera expansió, i que de segon em planteja la pregunta de sempre. Còm ha pogut pujar la Sílvia per aquí?


Ben aviat la fisura oblicua està protegida a l'inici amb un pitó i permet anar-hi posant assegurances a plaer, oferint una escalada agradable amanida amb el pas una mica més difícil que supera la bauma que tanca l'arc.


El segon llarg és pura lògica amunt, per terreny tombat amb algun forat que permet entretenir-se a posar-hi proteccions, interromput només per dos murs lleugerament més verticals. Un únic espit i un pont de roca protegeixesn aquest llarg, però realment no cal més material fixe.



En rapelar per la cara sudest, passem per sobre de la Spit Límit, dels mateixos autors, i tot i ser més fàcil decidim posar-nos-hi.

Primer llarg per placa tombada amb dos espits, ben distants l'un de l'altre, i segon llarg net, que protegim amb algun merlet, algun Camalot i els Tricam.

Ressenya absolutament original, al pot de registre.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una combinació molt lògica que nosaltres també vam fer, encara haurieu pogut començar per la Laura Batalla dels estalvis i fèieu un trio dels Masó! l'inici de l'arc dels ti-tius se le sporta, jo vaig sacar al trencar-s'em una presa de peu i em va aguantar un àlien vermell que vaig posar en un forat abans de xapar l'espit, que és ebn amunt.

Sergi C ha dit...

Ja ho he vist això de la Laura Batalla, que també és força fàcil.
Tan és; no ens les acabarem pas aquestes vies.