diumenge, 11 de març de 2012

Serrat del Punxó i Agulla dels Col·leccionistes

4 de març de 2012

Via Esperó de la Martina al Serrat del Punxó i Infinity a l'Agulla dels Col·leccionistes

Entre el Torrent dels Llorers i les agulles del Porró i els Estalvis del Porró, a la zona de La Plantació, trobem el conjunt d'agulles del Punxó, el fals Punxó, el serrat també del Punxó i, encapçalant-les a totes, l'agulla dels Col·leccionistes.
Per lògica geogràfica, escalar les de més avall per després ascendir les de més amunt hauria de ser fàcil, i ho és, però resulta ben punxós, tot i que no tingui res a veure amb la toponímia, doncs les argelagues ens ho posen tan difícil com poden.

Després dels primers graons metàl·lics del Torrent dels Llorers enfilem al nord uns difusa traça pel bosc que ens condueix al peu del Punxó, i una mica més a la dreta i amunt trobem la placa tombada que dona pas al Serrat del Punxó.



Un primer llarg per plena placa ens eleva del fons de les canals cap a la llum de les arestes. L'inici és còmode i amb bona roca, com tota la tirada, i poc a poc es va posant vertical, fins assolir la màxima dificultat en un muret de V+, protegit per una xapa casolana fixada amb un parabolt, com a tota la via.



El segon llarg supera un llabi vertical i de roca dubtosa, amb còdols que no inspiren massa confiança però que resistèixen el meu pas, i com no el de la Sílvia darrera meu. Sense cap més dificultat arribem al cim del serrat.

Per al descens en direcció a llevant, cap al peu de l'Agulla dels Col·leccionistes, hem de prendre una canal plena d'argelagues i terra, i en forta pendent, d'aquelles que tenen el seu futur hipotecat pel pas dels escaladors, doncs és clar que la terra i conseqüentment la vegetació acabaran per desaparèixer.

Ja al peu de l'agulla, localitzem la Infinity, que ja vàrem escalar en companyia de dues cordades més fa gairebé tres anys. 



Començo jo amb el primer llarg, que em sembla molt fi i em fa suar tot i marcar V com a màxim en alguns passos. El segon llarg el fa la Sílvia i el tercer jo, igual que en l'anterior ocasió.


Aquesta vegada busco i faig la tercera reunió, abans de tram de vegetació que ocupa la canaleta prèvia al cim. Es tracta d'un troç de terra que amb la sequera actual és molt polsós i relliscós, amb una alzina al mig que permet assegurar-s'hi.
És una llàstima que aquest tram interrompi la via i em pregunto si no seria possible fer-ne una variant per la dreta, tot i que la roca no promet, i deixar així que aquest bosquet sobrevisqui i que els escaladors escalin. Potser algun dia ho provarem.



2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Amb la neu tan escadussera enguany veig que ja has començat la campanya PLantació! bona tria, que podíes haber allargat amb el fals punxó o el mateix punxó d'aperitiu.

Sergi C ha dit...

Cert, Jaume. El rapel del Punxó et deixa directament a peu de via del Serrat del Punxó.
Tot i la poca neu, no descarto de fer-hi activitat.