dilluns, 3 de setembre de 2012

Circ de Gerac i Pic de Serón

7 d'agost de 2012

Arribar en cotxe a 1800 m a la comarca de l'Arieja és una excepció i, és clar, només és possible a través d'un port de carretera o d'una estació d'equí.
Aquest últim és el cas. Havent travessat el Port de Lers, sempre atractiu als ulls inquiets, baixem a Aulús i enfilem novament un port, petit i boscós, el Coll de La Trape. Des d'aquí s'accedeix a l'estació d'esqui de Guzet, i travessant-la tota, una pista forestal de considerable impacte paisatgístic mena al circ de Gerac.

Som en plena carena entre les valls de Garbet i d'Ustou, cor de l'Arieja, a tocar del Cosserans, al nord del Pallars Sobirà.
Som tanmateix al límit dels herbassars que entapissen els forts pendents del circ de la Cagatelha amb l'inmensa massa granítica, blanca i lluent, que configura la divisòria atlántico-mediterrània del Pirineu en les esmentades comarques.


Arribats a aquest circ per a fer-hi nit, trobo una sèrie d'elements misteriosos que potser tindrien raó de ser en el context de l'estació d'esquí, però que resulten inexplicables enllà d'aquella.
Transformadors elèctrics, arquetes de línies telefòniques, clavegueram, bidons de querosè d'aviació... I per què aquesta ample pista fins aquí? L'esperó granític que baixa del pic de Serón és un important obstacle que en el seu dia deuria aturar la continuació de la pista. Un tram barrinat i rebentat amb dinamita així ho denota. En aquest punt hom hi ha instal·lat passamans i graons a mode de via ferrada que permeten accedir a la vall de Turguilha i que ens en permetrà retornar. Però, què s'hi anava a fer aquí? Mines, un pantà?



Dimarts ens llevem amb les baixes temperatures que ens han deixat les tempestes del dia anterior. Enfilem ràpidament el coll de Cerdan, que dona pas a la veïna vall de Garbet, encapçalada per l'estany d'Aubé, quasi inaccessible per la seva pròpia vall, profunda i amb forts pendents que cauen vertiginosament cap al fons vistos des d'aquí.

El camí, perfectament balisat tot i que poc fresat, flanqueja sota el pic de Gerac i penetra la regió granítica que envolta l'estany. En hora i mitja som sobre els afloraments llisos i rodons de roca mare que tanquen la sortida d'aigües al nord. Criden l'atenció les puntes i crestes que coronenn l'estany al sud-est, amb el pic d'Aubé i el pic de Medé, verticals i imponents tot i que de baixa cota; mostren unes parets de granit que de ben segur amaguen alguna via i que segurament en possibiliten de noves.


A l'oest de l'estany hi ha un nou corriol balissat amb etiquetes vermelles que mena a la veïna vall de Turguilha i que passa a tocar del Pic de Seron, vertex on conflueixen les arestes que dibuixen aquestes valls. Hi pugem i en descendim per l'esmentada vall de Turguilha, passant per la cabana homònima, en impecable estat.


 




Tota la vall resta penjada sobre el circ de la Cagatelha, que la tanca al nord, fent possible l'accés hivernal només des de Certascan, doncs el camí ferrat que prové de Gerac, per on fem el retorn, promet ser d'allò més allavós amb neu.

Amb les incògnites de les instal·lacions del circ de Gerac i amb els ulls posats al circ de la Cagatelha, pedestal del massís del Certescan, abandonem l'Arieja camí de l'Aran.