diumenge, 7 d’octubre del 2012

Fontfarrera, Paret del Triangle

1 de setembre de 2012

Via del Pato i Directa Integral.

Un dia rúfol, ventós, de falsa aparença tempestuosa, ha estat el triat per a tastar aquestes petites parets del Solsonès, que permeten una escalada esportiva entesa de manera ben diferent a com estem acostumats.

Aquí les vies han estat obertes des de baix i les assegurances hi son per no arribar al terra en cas de caiguda. Per tan s'escala mirant la roca i no les xapes.
Serenor i seguretat en el gest son les claus per gaudir i deixar de banda l'angúnia que porvoca la llunyania de l'assegurança.
Com no pot ser d'altre manera triem les vies fàcils.

Comencem per la Via del Pato, potser de les més assequibles de la zona.
En dos llargs, i sense passar de V, enfila les belles plaques de conglomerat d'aparença trencadissa d'aquest país. Els foranis ens hi haurem d'acostumar, però venim de bona escola, i feliçment la roca és molt més sòlida del que aparenta; aviat ens hi avenim.

L1 i R1; equipament original i reforços posteriors. Fotos de la Silvia (totes...).

La R2 i el descens es fa en i des d'una alzina encadenada. Potser fora bò d'instal·lar-hi alguna cosa per deixar en pau l'arbre, tot i que l'actual és l'opció més natural...dilema.

Descendim per la mateixa via en dos rapels i de seguida reprenem l'escalada per la seva veïna Via del Joan
Aquesta obliga a navegar una mica més cercant els millors passos i sobretot evitant petits panys de paret que inspiren poca confianá en quant a solidesa, especialment quan ens trobem entre xapes.
No cal dir que és un plaer escalar sota els designis de la roca i no sota el de la linia d'assegurances.
Arribats a la fisura l'estratègia canvia i l'autoassegurança amb encastadors donarà la mesura de la seguretat a cadascú segons vulgui. Primer vertical i després en flanqueig a la dreta, desapareix tan aviat com la verticalitat en assolir l'arbre de final de via.

Nou descens idèntic a l'anterior i cap a casa, que fa vent.


 L1. Conglomerat colorista i ple de vida.

 Mar de plaques on tots els camins son possibles.

 Final de via amb fisura neta, a protegir amb encastadors. Utilitzem algun Camalot i algun Alien. L'escalada de placa dona pas a l'empotrament de mans i al flanqueig curt però aeri.

 R2 comuna amb El Pato.

Ressenyes de l'Edu Plana. Hi trobareu àmplia informació.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Sergi, es veuen unes vies molt atractives, deurieu quedar ben satisfets, que aquí no pots perdre la concentració!! Haurem de conèixer aquests topants.

Sergi ha dit...

És un excelent lloc per a escalar, Jaume. Ves-hi si pots.

edunz ha dit...

"és un lloc excel.lent per escalar"

quina frase tan contundent i és que és així

Racó màgic.

Moment, a l'hora baixa, quan la llum del sol caient sobre l'horitzó endolceix la petita vall, i n'acarona cada còdol.

l'hora màgica de font ferrera tampoc us l'heu de perdre. N'heu d'escoltar la música que s'hi fa