divendres, 27 de maig del 2011

El Montcau, el capvespre

El cim

L'espera recompensa. 
Les últimes llums del dia eleven el paisatge de la terra al cel.
Els boscos i les muntanyes cedeixen el seu protagonisme visual a la llum, que reïx perfils imperceptibles hores abans.



Va ha estat  l'entestament de l'aigua etèria en intentar apagar el foc celestial.


Tal com si del seu transit nocturn es tractés, el sol reïx rera els núbols que momentàniament n'han ocultat la seva lluïssor.


Talment com l'au Fènix, reneix de les seves cendres per emprendre el vol cap a l'horitzó.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Moments fugissers que s'han de viure!
poesia a les fotos i als peus de foto.

Jaume ha dit...

Realment, l'espera recompensa.