Sant Llorenç de Montgai és el lloc escollit, humanitzat però prou recòndit com per que la pau imperi a tort i a dret, i més essent dijous.
Disposats a escalar l'esperó Ribes-Sabaté, encetem una via de caire esportiu que comença més a l'esquerra (anem sense ressenyes i qui hi ha estat no recorda bé) i hi abandonem un malló.
Trobat ja l'esperó, ens hi posem.
El Wolfgang fa el L1 fins l'arbre, on fa reunió. Quan pujo se segón s'em fa extranya la roca, aixó com l'aparença trencada de tot plegat, però aguanta.
Continuo jo amb el L2, fent tot el flanqueig fins que la via canvia de vessant, possiblement enllaçant 2 llargs si obeïm algunes ressenyes del ciberespai. En algun punt observo poc i confonent parabolts tiro amunt, per les vies més noves que la creuen.
EL tercer i últim llarg el farà la Gina, que no s'espanta gens si alguna assegurança allunya.
Amb la millor llum de la tarda arribem al capdemunt del Cilindre, on prenem un breu però merescut descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada