dimecres, 25 de maig de 2011

El Montcau; el matí.

Una nua roca d'accés asfaltat, camí erosionat i cim profanat, és el Montcau per a qui no es pren la molèstia de coneixer-lo més a fons.

Atanseu-vos-hi des del fons de la vall, volteu-lo i no hi pugeu.
Descobrireu.

La Canal de Llor amb els Emprius als peus de les estribacions est del Montcau.

La Panxa del Montcau per sobre; el Montcau des de la Carena del Pagès.

La Falconera, paradís de vies ara reservat als falcons, que tornen a donar-li nom.

    
El corriol, imperceptible al principi des del coll d'Eres, flanqueja de forma discreta a llevant de la muntanya, entre farigoles aferrades a la poca terra que troba entre els còdols esmicolats, florides i fortament aromàtiques els dies més tòrrids.

La seva petja és evident entre els matolls i prou intuïtiva sobre els codolars.

Quan canvia de vessant, al nord, els pendents es redrecen i els flanquejos son més aèris. La roca es vesteix de molsa i liquens.

Efimeres i vegetades feixes entre la roca permeten el pas del corriol, subjectat quasi miraculosament per la vegetació.


Arribem a un barranc a l'alçada de les Roques de la Coca, per on es pot fer l'ascens més recomanable al cim, a la vista dels Cortins.


Els Cortins ombregen el Montcau a ponent, creant dues canals sempre fosques, fondes i frondoses.

Narcisos florits. La panxa del Montcau flanquejant-la per sota.


El cim deixem-lo per més tard.



2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sergi, molt bona descripció del Montcau, fer-ne la volta pel Cortins i les roques de la Coca i tornar per la Cova Simanya cap a coll d'eres, allà visitar les tombes visigòtiques...tot és més que una excursió és un plaer.
La Mola i l'Obac és una joia que al tenir-la tan aprop no li donem la importancia que es mereix!
I Ara cap al cim!!

en Girbén ha dit...

Per la gent de St. Llorenç Savall, la "Panxa" que dius sempre ha sigut "El Cul del Montcau".
La de vegades que l'he fet aquest tomb, la de meravelles que guarda! El seu moment d'excel·lència és a finals d'abril quan han florit els almesquins i les caragoles.