dilluns, 26 de setembre de 2011

Port de Salau, port de pas.

17/8/2011

Pas de segadors francesos que venien a treballar als camps catalans i aragonesos.
Pas de fusta de les valls d'Àneu cap a França, a través d'un telefèric del qual en resten construccions i estructures.
Pas d'exiliats fugint del feixisme.
Pas del ferrocarril que es quedà en projecte, aturat a la Pobla de Segur al vessant sud.


I ara per ara pas d'excursionistes i de gent compromesa, que cada any celebra un aplec per rememorar les antigues relacions entre Catalunya i Occitània.


El camí, que al ascens variem pel Bosc de San Joan, és d'aquells ben fresats, i que superen el desnivell a base de llargues marrades. Tot i la comoditat de la pujada, la calor apreta i el sol és implacable quan se surt del bosc.

Carretera amunt del poble de Salau, s'obre a llevant asquesta ample i profunda vall del riu eth Salat, boscada de fageda a la fondalada, i tota herba fins els cims.



Els ramats bovins dominen els prats d'alçada. L'ombra és inexistent, però amagant el cap entre les roques deuen sentir-se com si hi fossin sota, potser rememorant la freca de la nit.


Des del Port de Salau tenim el davant el massís de Bonabé i de Marimanha, que proporcionaven la fusta de pi que es transportava amb el telefèric, del qual queden els arcs de pedra que en suportaven l'estació superior.


Son molt interessants les imatges antigues d'aquest bloc, de l'industria de la fusta que es desenvolupà al voltant d'aquest pas, i que contrasten amb les actuals.