dilluns, 12 de setembre de 2011

Tres Senhors (Trois Seigneurs)

15/8/2011
Després d'assaborir un dia de pluja i entendre per que el vessant nord del Pirineu és tan verd, fem una circular pel massís de Tres Senhors.

PORT DE LERS.

Dues corbes avall del Port de Lers, direcció Vic de Sòs, neix l'antic camí de bast que condueix a Suc, resseguint el vessant de la muntanya pel límit entre el bosc (avall) i els prats (amunt).
Aviat el camí creua un torrent i apareix un corriol que en considerable pujada mena a l'estany d'Arbu, enmig d'un ampli circ granític.



A partir de l'estany, la vegetació és rasa, la orografia complicada i el recorregut laberíntic. Les boires residuals afegeixen misteri, mostrant l'entorn a fragments al seu pur caprici.
És aquesta parcialitat que fa que es mantingui l'inquietud a descobrir un paisatge que en cap moment copçarem del tot.


Arribar al cim es fa llarg per una carena rocosa, que per poc no cal grimpar, excepte en el cim, on les mans ajuden.

 
Al nord-oest i al nord-est els pendents son drets i rocosos, fins i tot s'endevinen parets que no arribem a veure del tot. 


La tornada enrera descriu un quart de cercle per la carena, íntegrament fins el Port de Lers, amb només la lleu interrupció provocada per dos petits pics, el de Barrès i el de Fontanete, que trenquen la monotonia.

 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Hauràs de fer una guia de l'Arieja Sergi, veig que t'ho coneixes bé!

SergiC ha dit...

Hi ha molt per coneixer a l'Arieja, moltíssim.
Em queda poc per a publicar i molt per a recorrer.