dijous, 6 d’octubre de 2011

Cresta a l'Estagnas, la prèvia de l'agost.


27/8/2011


Tota la zona compresa entre el massís del Carlit, el coll de Pimorent i les valls d'Orlú, ofereix racons i possibilitats sorprenents per poc conegudes, donada la seva proximitat, i potser és aixó a causa d'aquesta proximitat a llocs tan fresats i massificats com Andorra o La Cerdanya.

L'estiu anuncia la seva fi i la llum així ho manifesta, tan per la durada de dia i nit com per la trajectòria més baixa del sol, que fa que el paisatge es presenti sesiblement diferent. 
Endemés, al vessant nord de la serralada, les boires ja reclamen el seu terreny, i les temperatures no gosen enfrontar-s'hi (tot i que unes setmanes més tard ho faran i s'imposaran).



Ben d'hora deixem la carretera de sobre l'Hospitalet per a entrar a la vall de Besines, absolutament desconeguda per a tots dos. Tenim plena confiança que la boira s'anirà esvaïnt al llarg de la matinada, ai així serà.

Abans d'arribar al refugi ja divisem el nostre objectiu: la cresta que sud-est del pic d'Estagnas.

Continuem gr amunt, ara en direcció nord, cap a la Portella de Besines, abandonant ja el fons de la vall. A l'altre banda es veu la conca del riu Nabre, profunda i molt més alpina que la de Besines, amb l'estany Estagnas al fons. Nous desitjos i nous projectes es forgen a la ment, però ara cal centar-se al que ens ocupa.


El pic d'Etang Faury s'oculta rera les boires. Estany d'Estagnas, al fons de la coma.

Uns metres al nord-oest del coll apareix la roca de forma prominent i ens equipem.
La descripció del recorregut queda perfectament detallada al llibre Crestas Pirenaicas, Pirineo Oriental, del Pako Crestas.
La cresta te de tot: passos a cavall, rapels i algun mur alternatiu que permet escalar una mica més de l'indispensable si s'en te ganes.

 



La poca traça que tenim sobre aquest terreny, ens fa finalitzar el recorregut al propi cim de l'Estagnas. Tot i que a partir d'aquí és més fàcil, és tard, hem estat moltes hores, i aprofitem una linia de ràpels a base de dos parabolts amb anelles cada 30 metres que son les reunions de la via Chemine Sud d'aquest cim.


Descendim d'aquesta manera al circ de l'estany Soula Couloumé i més avall a l'Orri del mateix nom. Perdem el lleu corriol que seguiem enllà de la cabana, segurament usat només de forma esporàdica pels pastors, i pel mig dels matollars i del bosc assibem a la capcelera de l'estany de Besines, on reprenem el gr fins la carretera.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Quins paisatges més ferms i ferèstegs, tot una descoberta Sergi.