diumenge, 13 de novembre de 2011

Camins de bast i de tardor a la Vall d'Assua

29/10/2011

D'un vessant a l'altre els colors ja han canviat, i mentre aquí el fullatge encara és verd, enllà ja és groc i vermell. Pollancres grocs, aurons vermells, falgueres marrons i l'herba verda, molt verda per les pluges salvadores d'última hora que aquest any es resistien a apaivagar la set de la muntanya.

El caire eminentment ramader de la vall d'Assua es fa patent a la primera, quan cal esquivar-ne els 'subproductes' per a intentar plantar la tenda a l'antic aparcament de l'estació d'esqui de Llessui, convertit ara en aparcament de bestiar que, prop de l'hivern, és traginat de la muntanya al recer dels pobles.

Aquesta activitat afortunadament dona vida als pobles, i s'hi veuen més tractors que tot terrenys de luxe, més habitants que visitants, que altrament son d'una amabilitat i bon tracte excepcional.

Una altra de les manifestacions d'aquesta activitat ramadera son els camins de bast, en relatiu desús, però recuperats per a l'excursionisme. Actualment, com que els vehícles no hi caben, hom ha preferit fer abertures als murs que els delimiten i passar de camp a camp amb tractors i cotxes per segar i recollir l'herba, però això no ha suposat un gran greuge paisatgistic, i els camins, ben fresats per al passeig, continuen configurant el paisatge.

Llessui; Escàs

De Llessui baixem a Sorre, i de Sorre a Escas, primer baixant també, i és que aquesta excursió comença amb descens i acaba amb ascens.



Pel camí hi trobem pomeres ben carregades i nogueres que ja han deixat anar les nous al terra. De coses per a picar no en falten, i tempta recolectar, però hem de fer camí...

Camí que hi puja des del riu de Sall i poble d'Escàs.

Escàs i el Montsent de Pallars al fons.

D'Escàs anem a Surp en flanqueig per un alzinar, que no bosc sino matollar, amb unes alzines que no s'eleven més de 2 metres, en fort contrast amb les altes freixes i nogueres del fons de la vall.


Casa de Surp; des dels boscos de sota s'entreveu Altron i Sorre.

De Surp descendim al que serà el punt més baix de l'excursió, el Molí de Sall, abandonat, mig derruït i ple de l'antiga maquinària de diverses èpoques passades, des de peces del molí de gra fins a petits generadors elèctrics als quals es va adaptar l'instal·lació.

Avui en dia esta totalment obsolet, però entrar-hi és com trobar-se amb un espontani museu sota la pols.



El descens al Molí de Sall des de Surp transcorre per plena solana, entre alzines i algun fruiter abandonat que creix a la seva. Ascendim des d'aquí a Altron per un seguit de prats delimitats per murs i tancats amb portes de fusta, amb els dintells formats per una pedra plana amb un forat per on hi pivota la porta, tot una mostra d'arquitectuta popular. La consecusió de murs conformen els camins, sempre a l'ombra d'ufanoses freixes.


De camins a carrers en absoluta continuïtat entrem a Altron.  El dia rúfol convida a un cafè i aquí hi ha bar, i formatgeria, de les més autèntiques, la Peça d'Altron.
Davant la formatgeria prenem el camí senyalitzat que esn conduïrà a Saurí primer, i a Llessuí després, per una humida, ombrívola i densa obraga, poblada d'avellaners, oms i freixes, amb els camins encatifats de fulles de tots colors.






4 comentaris:

en Girbén ha dit...

Ah, ja em semblava a mi que conèixer els formatgers d'Altron era parada obligada. Per dormir a les Valls del Pamano diria que el millor és enfilar-se a les runes de la cafeteria de Llessuí.

Jaume Llanes ha dit...

M'has transportat a l'atmosfera tranquil·la i màgica d'aquest lloc.

SergiC ha dit...

És un plaer fer-vos sentir com si fossiu allà.
La senyora de la formatgeria d'Altron és tota simpatia i els formatges son excelents i de bon preu.
Altre cosa és la de Surp, amb un nivell potser superior però quasi prohibitius.

Anònim ha dit...

Collons..de que em sonen aquests camins????
Els de Mateu de Surp i la Peça d´Altron son bòns..però els que curaven abans als femers dels pobles del Pallars eren millors. Has de provar el formatge llenguat autèntic..aixó si, per fer-lo passar has de tindre un porró a prop!!! AARRRIIIIII