dijous, 17 de novembre de 2011

i de la Bucòlica a la Rufa: Rodamons de Bosc

13-11-2011

Les plaques de l'excelent calcàri de tot l'entorn de la roca Narieda, Collars, Canelles, etc, normalment ofereixen forats i esquerdes on portegir els passos amb equipament no fixe, però de vegades, son llises i compactes durant metres, i és aleshores quan les expansions es fan necessàries per a escalar-hi amb uns mínims de seguretat.


En aquesta via pocs son aquests casos (la placa de l'inici del segón llarg, la placa del cinquè llarg i un parell al tercer llarg), i per tan pocs son els espits que hi trobarem, només en aquests punts i en les reunions. Algun clau també trobarem, i de ponts de roca n'hi ha bastants, però nosaltres hi posarem de tot per tot arreu: aliens, camalota, tricams i tascons.

Amb la ressenya del Xavi a la ma ensopeguem a la primera el peu de via, i de fet amb ella resseguirem tota la via sense cap problema.
Comença la Silvia amb el primer llarg, protegit per ponts de roca a dojo, fins que més amunt hi posa alguna cosa, sobretot per a accedir a la R1, ja a la placa. És un llarg a base de murs entre arbres primer, i amb un esperó d'aspecte trencadís després.

Segon llarg i R2.


Em toca a mi el segon llarg, amb uns passos d'inici menys difícils del que semblen a primer cop d'ull, en plena placa. Sobre la placa, superat el diedre desplomat, pujo l'esperó, molt fisurat, fins una nova placa que amb una fisura diagonal, permet protegir-la a plaer i gaudir de l'escalada.

 
Tercer llarg.


El tercer llarg comença vertical, i per protegir-se, la Sílvia va un pel massa a l'esquerra, fet que ocasiona un important fregament de cordes. La tirada és dreta, recte i per bon terreny; novament un plaer.

 
No atrevint-se a fer el cinquè llarg, la Sílvia continua amb el quart. Recte amunt assegurant-se a uns pitons i després flanqueig per la petita repisa fins a la reunió, aeri i bonic.

Començo el cinquè llarg i em costa poc tan el flanqueig com l'ascens pels blocs previs al diedre; em pregunto on serà el V+ i aviat m'el trobaré. Cuso d'assegurances tots els racons que trobo, doncs la poca experiència en vies poc equipades em fa dubtar (només hi ha un pitó a l'inici del llarg i l'espit en plena placa). 
El diedre, amb fisura cega, es fa en adherència i poques mans. Aviat es troba a la dreta la fisura horitzontal que permet flanquejar la placa, posant-hi les mans i amb els peus en adherència; aqui hi poso algun alien i un parell de tricams que entren com anell al dit (algun el torno a treure en anar progressant). Passada la placa apareix la llastra que permet pujar amb més tranquilitat, assegurar un pont de roca, i encara amb un pas fi, arribar a la reunió (espit, pitó i pont de roca).


El sisè llarg flanqueja primer a la dreta i va a buscar un pany de paret amb unes fisures i uns forats increibles, amb ponts de roca i nanses per agafar-s'hi com es vulgui.

Un últim llarg, el setè, ja només consta de unes plaques tombades i terreny de caminar, per passar de la paret al bosc.



Per fer el descens triem el camí llarg. Pugem fins gairebé el capdemunt de la muntanya que hi ha sobre l'Agulla de Canelles, flanquejant-la pel nod quan trobem un corriolet que ens porta a la canal de baixada de la roca Narieda.
Els trams de tartera de la canal comencen a estar força malmesos, doncs en voler baixar depressa ho fem recte avall, arrossegant tot el material i despullant el terreny. Hauriem de resseguir les zigazagues sempre, garantint així la durabilitat i practicabilitat dels camins en forts pendents. 




Ressenya d'alturgell.





1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

La Rodamons ens va agradar molt quan la vam fer. Com dius, les assegurances justes però possibilitat d'acompletar al gust!