dijous, 3 de novembre de 2011

Sauvaguarda i el Luishon

19/8/2011
Aquesta excursió circular va ser la inspiradora de la nostra ascensió al Som dera Pica, a la vista indefugible durant el descens.
El Luishon és una comarca verda i boscosa, tacada pel decadent glamour de Bagneres de Luchon, però amb una natura privilegiada, a recer dels deserts espanyols, com els anomenava el comte Russell, gràcies als massissos de 3000 metres que la protegeixen.

L'Hospice de France és un lloc força freqüentat, des d'on hom pren el camí del Port de Benasc per a pernoctar a la Renclusa i ascendir l'Aneto. Aquesta és la ruta normal dels francesos, tan freqüentada també pel compte, que dormia a la cabana de cert pastor del que no recordo el nom i del qual tot eren alabances. El refugi de la Renclusa no existia, és clar.`Nosaltres, obviant els refugis, pernoctem als boscos del voltant de l'aparcament de l'Hospice.


El camí del Port de Benasc és d'un traç i una comoditat exemplars. Vist de lluny fatiga a la vista allò que no cansa de caminar-lo.
 

L'herba desafia els dominis de la roca a la veïna vall de la Glera, a la qual ens apropem pel planer Camí de l'Emperadriu. Més amunt queden, per a una altra ocasió, els roquissars del pic de la Montanyeta, dera Glera i el Sacrotz.
 

Des de tot el camí del Port de Benasc al cim del Sauvaguarda, em massís de la Maladeta apareix imponent al sud.


Els meus ulls però es deixen captivar per allò més desconegut; els esmolats perfils de llevant m'atrauen sobremanera: és el Sarrat dera Pica, amb el Som dera Pica a l'esquerra, petit des d'aquí, i la Tuca dera Mina a la dreta, senyorejant la carena divisòria d'aigües.
Què hi fa allà aquell camí tan ben fresat que s'enfila cap al Clot del Layrous, just sota les agulles? On va? Caldrà aventurar-s'hi algun dia... 


Al profund coll entre el Tuc dera Frèisha (a l'esquerra) i la Tuca dera Mina (a la dreta), s'alcen el Bec de Corveau (a saber si Bec de Corb) i l'agulla Morin, tan desafiants com atraïents. 


Baixats del Sauvaguarda flanquegem la Mina pel sud cap al Pòrt dera Picada i el Còthh de Lunfrn, per a atenyer el Tuc dera Escaleta; s'ha veure l'Aran des d'aquesta perspectiva.


És des d'aquesta carena, i fins a la Montjoia, que el Som dera Pica es manifesta plenament, com un vertex al voltant del qual gira tota la vall que du el seu nom. Calia pujar-hi.

1 comentari:

en Girbén ha dit...

Ja és que els teles apropen i aplanen... Fa gràcia veure Baqueira suspesa al mig de la bretxa ferotge. Quin contrast!