diumenge, 10 de juliol de 2011

Carisma i Territori Dakota

La Mamella i Roca de Sant Cugat, agulles de La Plantació, totes dues ja conegudes.
Havia escalat la Territori Dakota a La Roca de Sant Cugat, i a la Mamella hi havia pujat per la Tomahawk, ambdues vies d'en Joan Vidal.
En aquesta ocasió, el plantejament és diferent, i com que accedim a la zona per la Canal de La Mamella, escalem la Territori Dakota per a calentar, i després anem a la Mamella a fer la Carisma, recomanació una vegada més, i sempre ben encertada, del Wolfgang.

La Territori Dakota és una via contínua, amb bona roca, perfectament assegurada, i directa al capdemunt de la Roca de Sant Cugat.
Faig cordada amb l'Alex, i com en l'anterior ocasió, pujo el segon llarg de primer, gaudint de la preciosa fisura de sortida de la reunió, tot i que potser un pel nerviós i esverat, vaig depressa i no m'ho prenc amb prou calma com per gaudir de ple i no cansar-me.

L1, a la reunió,  i L2, a la fisura de la sortida.
La Mamella vista des de la Territori Dakota.

R1 i R2.

Cim de la Roca de Sant Cugat

Complicant-nos una mica la vida per a evitar de tirar pedres avall...

Rapelem fins al coll nord de l'agulla i baixem per la bruta canal que, abans d'arribar a la Canal de La Mamella, ja ens deixa a peu de la Carisma.

La Carisma és una via diferent de l'anterior, que ataca la Mamella per la seva aresta més tombada i llarga (L1), per anar a parar de cara a la paret en un punt on els desploms semblem més febles.
El segón llarg, que faig de primer, comença vertical, V pur i dur, per passar-ho bé, fins arribar sota els desploms, a plena ombra i abraçat per la proximitat de les parets de les agulles veïnes.
 
 Inici de la via, amb l'agulla altiva al fons. R2 i L3.

És aquí on el tercer llarg fa les delicies dels escaladors bons que poden permetre's el luxe d'intentar alliberar-lo, mentre que els mediocres aprofitem les nombroses assegurances per a agafar-nos de les cintes. Es tracta d'un canaló molt vertical, extraplomat i tot, que a dalt s'obre lleugerament en una fisura, equipat per a ser escalat en artificial, com indica la ressenya.
La sortida a l'aresta, aèria i desprotegida, es fa en lliure o be posant-hi algun friend en els forats que trobem.

L'Alex prova de fer en lliure el L3, penjant-se a cada xapa. La Sílvia a punt en acabat de l'artificial.


Ja a lúltim llarg, amb només dues assegurances, protegeixo algun punt amb els friends i arribo al cim.

Dues cordades, dues vies amb dos estils i dues agulles; un dia d'escalada complert, amb una bona caminada per a aproximar, els sempre encisadors racons de La Plantació i la diversió dels companys amb moltes ganes de passar-ho bé.

 Ressenyes d'escalatroncs i de la noche del loro





  

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Sergi! la Carisma la tinc a la llista, veig que és molt interessant. Una bona activitat, es veu que vas disfrutar.