Oblidats per les carreters i les vies d'accés, curiosament transversals en aquestes terres, alguns cursos d'aigua del Solsonès han estat ara víctimes de petits aprofitaments hidroelèctrics, que ens obligaran a endinsar-nos-hi més per fruïr d'una natura encara força salvatge.
Aigua de Valls, Aigua d'Ora, Aigua de Llinars... cursos d'aigua de curiosa nomenclatura, característica del lloc, farcits de bosc i amb forta inversió tèrmica, patirem molta més calor lluny del fons, mentre que en aquest l'ombra i l'humitat recreen una autèntica selva.
El Cim Blanc, assollelat pel sol del matí mentre al bosc encara és fosc i humit...
... i passejar entre els efímers raigs de llum que s'atreveixen a desafiar l'ombra de l'estimball és un plaer pels sentits.
El Pont Cabradís.
La remor de l'aigua sonoritza aquest paisatge i l'oïda s'afegeix a la festa sensorial en que poc a poc deriva la passejada.
Oculta sota una soca brolla la font del Pont Cabradís, l'aigua de la qual s'esvaeix torrent avall en sortir del forat.
I com que no hi ha vida sense mort, la Natura deixà anar un bloc gegantí vora aquests boixos, morts però d'empeus; extranyament morts, doncs l'esllavissada no va trencar els troncs.
De què moririen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada