Es tracta d'una via molt diferent de les seves veïnes de la zona de la Sol Solet, i també de la banda de la Josep Mª Andreví i la Glòria, sobretot per la roca, amb molta terra i molts líquens, però prou sòlida com per que no s'ens trenqués res.
El primer llarg, després de travessar la vegetació, comença amb una placa fina però una mica tombada, graduada de 6a potser més per l'inseguretat de tocar terra a les preses que per la dificultat en si; està perfectament protegida amb parabolts.
Al segón llarg, el tipus d'escalada canvia sensiblement, passant a trobar una succesió de murs i grans llastres entorn un diedre que marca una bona part del llarg. Hi trobem dues grans savines encintades per a assegurar-s'hi.
El tercer llarg, molt llarg, supera primer tres panxes, i després entra en una canal on escalem una placa tombada amb una roca boníssima, rematada per un desplom sobre el que hi ha la reunió.El quart i últim llarg, fent-se fosc com s'estava fent, el fem seguint els parabolts de la Sol Solet després del pi que hi ha al costat del gran desplom.
Així mateix, ja fosc del tot, descendim pels rapels d'aquesta última via, que ja coneixem.
3 comentaris:
Si que espremeu les tardes!! segur però que hi vau trobar força tranquilitat a aquestes hores no?
Tranquilitat absoluta a la via, Jaume.
Al cim, varem trobar dos escaladors que començaven a baixar, però es van liar amb els ràpelsi ens van frenar molt.
Vet aquí les deshores.
Gràcies per a repetir la via, després del pont de roca hi ha un clau a l'esquerra al segon llarg.
Publica un comentari a l'entrada