dimarts, 19 de juliol de 2011

Monistrol al Cap de Mort

Sembla ser que aquesta via està destinada a que l'escalem per etapes.
L'any passat, una tarda en la que començava a caure quatre gotes, ens vam aixoplugar sota el sostre i vàrem escalar el primer llarg, per fer almenys alguna cosa i saciar les ganes d'escalar.


Enguany, decidim tornar-hi una altre tarda i escalar la via.


Començo doncs el primer llarg. Divertirts els grans còdols inicials; arrodonit l'interior de la fisura per a poder-hi tibar; excel·lent la savineta que permet superar la panxa; i A0 per entrar a la reunió. La roca és sòlida, però fina i rodona. L'equipament és perfecte; no s'hi passa por i es pot fer artificial quan cal.


Un cop tots tres penjats a la reunió (venen la Sílvia i el Jaume), em fan continuar a mi amb el sostre.


Amb un estrep i la fifi vaig fent, de parabolt a parabolt, fins a sortir i continuar amb artificial per la paret encara desplomada. Quan redreá una mica, no m'hi veig en cor de passar a lliure i continuo penjant-me, aquest cop però de burins i filferros ben rovellats!


Faig reunió en un parabolt i un espit, doncs més amunt no ens sentitriem i les cordes fregarien de valent.

És tard i el sostre ralentitza la progressió. El Jaume baixa des de la R1 i la Sílvia i jo des de la R2.
Ens queda doncs l'últim llarg de la via, curt i de bona roca, crec que tot en lliure.

Potser l'any vinent.....
A llarg per any.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sergi, aquesta em falta!! alguna vegada me l'he mirada i he vist el reequipament, però no sabia que la continuació per dalt trambé estava arreglada, una opció per alguna tarda.

Jaumegrimp ha dit...

Ei Sergi! fa poc l'he feta i el tercer llarg res de lliure...és molt vertical, amb preses escadusseres i l'equipament no convida gens a apretar-li...sort que a mig llarg hi ha un parabolt, sinó no sé si haguèssim passa't.