Errem el camí que ens ha de portar a la Cova de l'Arcada pel Coll del Xincarró, i ens enfilem fins ben be el Vermell i quasi la Desedentegada. Retrobat el bon camí, passem la font del Xebret, que ja només goteja, i la cova de l'Arcada.
Després del característic caos de roques, un corriol puja còmodament cap a la zona de les agulles dels Naps. Foscos alzinars i maranyes d'argelagues atapeeixen racons entre agulles i barrancs.
Passat el torrent de la Coma Alta en direcció sud, trobem de seguida el Cavall dels Brucs, amb el peu de via quasi a tocar del corriol.
La via s'enceta amb tres passos d'estreps per a superar el desplom de peu de via, després passa a lliure en flanqueig, sempre ben protegit, i poc a poc anem sortint a la vertical per on continuarà tota la via. La R1 és incòmoda i penjada.
Incòmoda R1. Ressenya de La noche del loro.
El segón llarg és dret i continu, amb els passos més fins de la via, fins una bauma on aquí si que és còmoda la reunió.
Amb una sortida en A0, s'inicia el tercer llarg, que aviat comença tombar per passar a IV i arribar al cim.
Descendim en ràpel cap a la canal sudest, plena d'argelagues que ens faran un desagradable massatge a les cames.
Desfent el camí d'aproximació, després del barranc boscós que travessem, arribem al peu de via de l'Agulla del Pas dels Naps.
Comença la Sílvia el primer llarg de la via, resolent molt be els graons vermellosos protegits amb pitons, fins la reunió ja molt propera al cim.
Cim de l'Agulla del Pas dels Naps. A l'esquerra es veu el Cavall dels Brucs.
Descens en rapel, massatge d'argelagues i retorn, aquest cop pel bon camí fins els camps d'oliveres del Bruc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada