diumenge, 10 de juliol de 2011

Via Panda sota La Pola, l'Obac.

En certa ocasió, els germans Masó van recomanar aquesta via al Jaume, i de fet n'és una de les que, llegint l'article que l'Albert Masó publica al Vertex nº 227, es veu factible sense autoprotecció, és a dir, suficientment equipada.

El primer llarg recorre una base de conglomerat vermell menys trencadís del que hom esperaria d'aquestes contrades, protegit amb 3 o 4 espits fins una alzina on muntem la reunió.


El segón llarg transcorre pel conglomerat gris característic de tot el massís de Sant Llorenç i l'Obac, sòlid, cantellut i amb forats.
Pujo jo aquest llarg, fent oposició en la xemeneia, i m'ho haig de mirar, doncs realment estic poc acostumat a escalar així. El llarg (ben curt de fet), està protegit amb espits, i es pot complementar perfectament amb Tricams, degut als forats que hi trobem.


Al capdemunt de la cinglera faig reunió en una savina.

Per al descens, optem per dirigir-nos còmodament a la base de l'arrodonida Pola, i des d'allà al dipòsit d'aigua i al coll de Tres Creus.


És una bona via que si es disposa de temps val la pena combinar amb d'altres de la zona, com per exemple la veïna Via d'Istanbul, que mena al mateix cingle però pel sud.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Sergi, com sempre resseguint racons de l'estimat Sant Llorenç i l'Obac, aquesta no la tenia present, gràcies per recordar-la. No hi fèia molta calor?