dimecres, 21 de setembre del 2011

Noves vies a la Punta d'En Serreta: Alexandre Camps Padrós i Josep Calvet Pratginestós

13/9/2011 

Via 'Alexandre Camps Padrós': via ben equipada, per no patir i per gaudir d'una roca millor quan més amunt, excelent i tot (aquells cantells petits infinits i abrasius dels últims metres de totes les cingleres de Sant llorenç....).

El primer llarg, de només 25 m, supera el sòcol primer per conglomerat argilós i còdols mitjans, amb només 2 parabolts que resulten més que suficients. Reunió de dos parabolts i pot de piulades, on només hi consta la de l'apertura de la via, amb una magistral ressenya feta a llàpis.

El segón llarg es posa més dret, tot ell ja en roca de la bona i molt ben equipat. La reunió final es fa en qualsevol arbre de dalt de la cinglera.



Primer llarg; segon llarg (fotos de mòvil)

Ressenya d'allò més autèntic, enrotllada al pot de piulades (pot de rodet de fotografies)


Via 'Josep Calvet Pratginestós': baixem caminant per la canal que hi ha entre la Punta d'En Serreta i el Cingle dels Cavalls, i un pel més a la dreta de la via anterior, comença aquesta altre, amb un caire ben diferent (si anem en compte no matarem els boixos que aguanten la terra de peu de via).

El primer llarg comença ben dret, 6a, protegit amb tres parabolts fins un flanqueig en diagonal ascendent que fa patir el segon de corda; després del flanqueig ateny un altre mur ben vertical amb roca excelent, sobre el qual es fa reunió en un arbre.

El segón llarg és dels ja característics en les vies dels Masó, buscant la lògica de continuació. Passant pel damunt d'una alzina quasi morta, s'arriba a una fisura amb un sol parabolt, bastant amunt. Entra be el Tricam negre, però no agonsegueixo posar-hi res més, tot i haver encès ja el frontal. Tibant d'una pedra empotrada a la fisura xapo el parabolt, faig A0 amunt, i empotrant l'esquena surto dalt la cinglera. Reunió en arbres bastant lluny de la vora del cingle.


Ressenya dels Masó extreta de www.santllors.com
En definitiva es tracta de dues vies molt de l'estil dels Masó en aquest massís, sobre una roca excelent, que tot i ser curtes, per mi sont molt recomanables.

Les tardes ja s'escurcen.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Sergi! aquest cop te m'has avançat! però em costa molt "enganyar els companys per anar a fer aquestes vies...

Xavi ha dit...

Caram, sembla increïble que encara es trobin llocs per obrir vies en aquesta zona. Amb això els Masó en són especialistes!

Sergi ha dit...

A mi m'enganyaras quan vulguis, Jaume.
Hi ha llocs, com Sant Llorenç, benvingur Xavi, que sembla que no s'acabin mai, i que sempre ofereixen nous racons. Res a veure amb l'inmensitat del calcari que tu explores!