Ja l'havia escalat aquesta via del Barretet, la Caçadors de Mamuts, però m'agrada; és curta però complerta, i la reunió i ràpel des del cim molt original, des de la magnífica arrel que ho aguanta tot.
Recordo que en l'anterior ocasió, un còdol saltarí del primer llarg gairebé em fa caure, però afortunadament les altres tres extremitats estaven ben fixades a la paret.
En aquesta ocasió faig de primer al segón llarg; el pas clau em sembla més difícil del que el recordava, però és ben bonic de fer, amb una fisura a sobre sense expansió per a gaudi de l'autorpotecció.
I després patiré als Estalvis del Porró, panxuda agulla de preciós nom.
La via Pell Roja, lògica i perfectament equipada pel Joan Vidal, comença molt vertical sota una fisura, amb uns forats poc cantelluts que em fan caure dos o tres cops anant de segón. Gairebé no m'en surto; com un xoriço penjat resolc els primers passos de 6a que de fet em semblen més difícils, fins que en tombar una mica tot és plaer.
El segon llarg és tot per mi sense patir, fins a la reunió al castigat pi del cim.
Recordo que en l'anterior ocasió, un còdol saltarí del primer llarg gairebé em fa caure, però afortunadament les altres tres extremitats estaven ben fixades a la paret.
En aquesta ocasió faig de primer al segón llarg; el pas clau em sembla més difícil del que el recordava, però és ben bonic de fer, amb una fisura a sobre sense expansió per a gaudi de l'autorpotecció.
El Porró (esq.) i els Estalvis del Porró (dr.). Companys al capdemunt de la segona agulla.
Pas clau del L2 de la Caçadors de Mamuts. Reunió al cim.
I després patiré als Estalvis del Porró, panxuda agulla de preciós nom.
La via Pell Roja, lògica i perfectament equipada pel Joan Vidal, comença molt vertical sota una fisura, amb uns forats poc cantelluts que em fan caure dos o tres cops anant de segón. Gairebé no m'en surto; com un xoriço penjat resolc els primers passos de 6a que de fet em semblen més difícils, fins que en tombar una mica tot és plaer.
El segon llarg és tot per mi sense patir, fins a la reunió al castigat pi del cim.
L1 de la Pell Roja als Estalvis del Porró.
Reunió al cim dels Estalvis del Porró. Companys a la Divendres Sant.
Ressenyes de www.lanochedelloro.com
1 comentari:
Un bon parell de vies Sergi, enhorabona! ara fa força temps que no m'acosto a la Plantació,a veure si ho arreglo aviat.
Publica un comentari a l'entrada